dimarts, 29 d’abril del 2008

Més música en el blog

Una mica de música ambiental:


Es tracta del Quintet de Metalls Al Vent, el seu segon treball discogràfic.

Per als de les societats de gestió: Tinc el seu permís explícit per publicar i redistribuir la seua música. Algun dia ja contaré la meua opinió sobre aquestes entitats.

El friqui de les verdures

Diuen que a Japó és el lloc amb més friquis per metre quadrat. Sembla ser que hi ha friquis en tots els aspectes, fins i tot en la música.

heita3 ja fa un temps que es va convertir en un dels meus ídols. Es dedica (supose que en realitat es dedicarà a fer altres coses i això ho tindrà com un hobby) a crear instruments musicals amb verdures. Té flautes, ocarines, trompetetes...
Ací té el seu vídeo de presentació:



I ja no és sols el que fa, sinó com ho presenta, la il·lusió que li posa. Hi ha algunes peces amb les que compta amb l'acompanyament de la seva dona i fins i tot amb la seva filla:



Té una gran col·lecció de vídeos penjats al youtube, per cert, per al meu gust, d'obligada visita per qualsevol músic i/o friqui.

A banda de l'anècdota, no deixen de ser idees genials. Potser jo també sóc un poquet friqui.

dilluns, 28 d’abril del 2008

Rèquiem per un rèquiem


No sabia si titular aquesta entrada al blog com a "Rèquiem per un rèquiem", o amb la típica frase "Si Mozart s'alçara" (el blog d'una amiga, per qui no sàpiga qui és Mozart :)
S'han fet moltes barbaritats amb la música del mestre Austríac.
Una de les seues obres més importants va ser el seu Rèquiem. El va composar per un encàrrec a la recta final de la seua vida. La seva pròpia mort li va impedir acabar-lo. Per això, hi ha parts que les va deixar totalment composades i orquestrades, algunes composades però no orquestrades, altres sols esbossades i parts sense cap materials. Sembla ser que és a partir del Lacrimosa que hi ha menys poca música de Mozart.
Han sigut diversos els compositors que han intentat acabar aquesta composició, sent la més famosa (que no més brillant) la de Süßmayr. Aquest era alumne de Mozart i per això sembla que comptava amb els apunts del seu mestre per acabar la peça. Si no, no es podria explicar com un compositor tan poc reconegut podria crear un material tan bo.


Després d'aquesta petita introducció, el lector es pot fer càrrec del respecte que caldria tindre-li a aquesta obra. La instrumentació consta de 2 cornos de bassetto (habitualment clarinets), 2 fagots, 2 trompetes, 3 trombons, 2 timbales, orgue i cordes. La composició necessita amés un cor i quatre cantants solistes (soprano, alt, tenor i baix).

Els músics de l'orquestra sí que solen estar al nivell que exigeix aquesta obra, potser per l'avanç que està tenint la música en la zona en què ens trobem. Potser costa més de trobar (al menys ací) músics de corda competents que de vent i percussió.
Els cantants solistes, de vegades, no tenen tota la professionalitat que cabria esperar. Desafinen, es noten mancances de sonoritat, tímbriques, rítmiques...
Finalment, la part que primer sol ressentir-se en una interpretació del Rèquiem sol ser el cor. Moltes vegades se n'usa un amateur i clar, els seus cantants fan el que poden.

El que s'espera és que el director, almenys, amés d'estudiar-se l'obra i de conéixer totes les seues particularitats, tinga un cert domini en la direcció de cors i orquestra, que sàpiga expressar les seues idees de forma que tots puguen estar d'acord amb el que han de fer i, ja posats, que sàpiga dur el compàs.

No m'agrada opinar quan no puc dir coses bones, així que vaig a limitar-me a escriure algunes frases objectives o que han sigut dites per altres: "Es inmejorable" (traducció: és impossible fer-ho millor [amb el que hi ha]; En el currículum del director... "músico portugués ... ha actuado en Francia, Alemania y España"; En la resta de currículums: "nacido en Inglaterra... nacida en Hungría... nacida en Inglaterra...".

Els lectors es preguntaran, no entén esta entrada del blog.
Jo conteste (i acabe) amb uns enllaços: noticia en Las Provincias i en el Canfali Marina Alta.

ACTUALITZACIÓ: De veritat que no vaig sentir cap mòbil en la sala.

divendres, 25 d’abril del 2008

Lilypond: l'editor de partitures

Segur que molts dels lectors coneixen diversos editors de partitures. Alguns d'ells són Finale (600$), Sibelius (563€), Encore (400$)... N'hi ha d'altres que són gratuïts, fins i tot desenvolupats per les mateixes empreses que fan els productes comercials, però es tracta de versions molt reduïdes dels programes originals.
Es pot trobar una llista prou completa a la viquipèdia en anglès.

Entre els editors no-comercials destaca un per damunt de tots: Lilypond.

Lilypond és un sistema de preparació de partitures automàtic. Pot sonar complicat però el seu funcionament és molt senzill. L'únic que cal indicar al programa són les notes de què consta la partitura. Aleshores, Lilypond s'encarrega d'arranjar-ho en un full de la millor manera possible, generant una partitura clara, fàcil de llegir i agradable per la vista d'un músic.

El millor de tot és que l'usuari no es preocupa en cap moment de com va a ser l'aspecte visual de la partitura, excepte en cassos especials, ja que aquesta serà sense dubte immillorable.

Per indicar les notes de la partitura s'usen els noms de notes danesos: a per la, b per si... aes per la bemoll i ais per la sostingut.
El sistema posa les línies divisòries automàticament, si volem. També pot transportar, enharmonitzar, canviar de clau, canviar de compàs, etc... sempre que vulguem.

Una característica molt interessant és la possibilitat d'amagar quasi qualsevol element de la partitura: pliques, caps de nota, línies divisòries, indicacions de compàs, etc... de forma que no siguen visibles al imprimir-ho. Això resulta molt útil a l'hora de crear exercicis de classe.

Una funció útil és la de generar petits arxius gràfics en format "jpg" o "png", útils per "apegar-los" en un document de qualsevol processador de textos. Amb altres editors, com finale, l'única opció és passar per la tecla "Imprimir Pantalla", amb la conseqüent pèrdua de qualitat.

El gran inconvenient que presenta és que no és tan intuïtiu com altres editors gràfics i per tant, la corba d'aprenentatge és molt més pronunciada. Això sí, una vegada es superen les primeres dificultats, la resta esdevé molt fàcil.

Un altre problema se'ns pot presentar si u no està acostumat a llegir en anglès, ja que la major part de la documentació està sols en aquest idioma.

Per saber més i obtenir més informació sobre aquest sistema, es pot visitar la plana web de Lilypond i la seva plana de documentació.
Com a ajuda al principiant, tenen un tutorial en què descriuen els primers passos per començar a usar el sistema.

ACTUALITZACIÓ: Mutopia és un projecte d'alguna manera relacionat amb Lilypond. Allà hom publica partitures de domini públic, osiga, que hagen superat la línia de Mickey Mouse.