Rèquiem per un rèquiem

No sabia si titular aquesta entrada al blog com a "Rèquiem per un rèquiem", o amb la típica frase "Si Mozart s'alçara" (el blog d'una amiga, per qui no sàpiga qui és Mozart :)
S'han fet moltes barbaritats amb la música del mestre Austríac.
Una de les seues obres més importants va ser el seu Rèquiem. El va composar per un encàrrec a la recta final de la seua vida. La seva pròpia mort li va impedir acabar-lo. Per això, hi ha parts que les va deixar totalment composades i orquestrades, algunes composades però no orquestrades, altres sols esbossades i parts sense cap materials. Sembla ser que és a partir del Lacrimosa que hi ha menys poca música de Mozart.
Han sigut diversos els compositors que han intentat acabar aquesta composició, sent la més famosa (que no més brillant) la de Süßmayr. Aquest era alumne de Mozart i per això sembla que comptava amb els apunts del seu mestre per acabar la peça. Si no, no es podria explicar com un compositor tan poc reconegut podria crear un material tan bo.


Després d'aquesta petita introducció, el lector es pot fer càrrec del respecte que caldria tindre-li a aquesta obra. La instrumentació consta de 2 cornos de bassetto (habitualment clarinets), 2 fagots, 2 trompetes, 3 trombons, 2 timbales, orgue i cordes. La composició necessita amés un cor i quatre cantants solistes (soprano, alt, tenor i baix).

Els músics de l'orquestra sí que solen estar al nivell que exigeix aquesta obra, potser per l'avanç que està tenint la música en la zona en què ens trobem. Potser costa més de trobar (al menys ací) músics de corda competents que de vent i percussió.
Els cantants solistes, de vegades, no tenen tota la professionalitat que cabria esperar. Desafinen, es noten mancances de sonoritat, tímbriques, rítmiques...
Finalment, la part que primer sol ressentir-se en una interpretació del Rèquiem sol ser el cor. Moltes vegades se n'usa un amateur i clar, els seus cantants fan el que poden.

El que s'espera és que el director, almenys, amés d'estudiar-se l'obra i de conéixer totes les seues particularitats, tinga un cert domini en la direcció de cors i orquestra, que sàpiga expressar les seues idees de forma que tots puguen estar d'acord amb el que han de fer i, ja posats, que sàpiga dur el compàs.

No m'agrada opinar quan no puc dir coses bones, així que vaig a limitar-me a escriure algunes frases objectives o que han sigut dites per altres: "Es inmejorable" (traducció: és impossible fer-ho millor [amb el que hi ha]; En el currículum del director... "músico portugués ... ha actuado en Francia, Alemania y España"; En la resta de currículums: "nacido en Inglaterra... nacida en Hungría... nacida en Inglaterra...".

Els lectors es preguntaran, no entén esta entrada del blog.
Jo conteste (i acabe) amb uns enllaços: noticia en Las Provincias i en el Canfali Marina Alta.

ACTUALITZACIÓ: De veritat que no vaig sentir cap mòbil en la sala.